Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…
Cants de mort
Literatura catalana
Sèrie de sis poemes decasíl·labs d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no…
ozó
Química
Forma al·lotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O3
.
És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt…
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres classes de…
donació
Història
Fórmula emprada a Lleó i a Castella, des del s XIII, pel rei i pels magnats consistent a fer donacions territorials per tal de retribuir els serveis dels vassalls.
Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions…
antiàcid | antiàcida
Química
Dit dels vernissos, pintures, revestiments, paviments, articles ceràmics, massilles, etc, resistents als àcids.
El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a base d’asfalt…
Recognoverunt proceres
Història del dret català
Privilegi concedit als barcelonins per Pere II de Catalunya-Aragó el 1284 pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses.
El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…
Romeu de Corbera
Història
Militar
Almirall de l’armada de Martí l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.
El 1412 fou designat com un dels quatre viceregents enviats pel nou rei Ferran d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics Defensà i pacificà Sícília àdhuc a compte de l’orde 1413 El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa 1421 Del setge de Marsella 1423 s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València El 1429 fou…
Josep Granyer i Giralt
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi S'acostà esporàdicament al cubisme Autoretrats , 1920 Barcelona, coll de l’artista Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes Guitarrista , Barcelona, coll J Mullor Home llegint etc Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne La seva fugida conscient i…
Lluís Bagaria i Bou

Lluís Bagaria retratat per Ramon Casas (aproximadament 1903-06)
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol Collaborà ja com a caricaturista a El Rector de Vallfogona i Cu-cut 1902, Or i Grana 1906, etc El 1907 feu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba 1907-11, i en tornar-ne collaborà a Picarol 1912 i a la revista francòfila España 1916-18, de Madrid els seus acudits de sàtira política a El Sol , de Madrid 1917-31, tingueren una gran influència Collaborà també en les revistes Le Rire , francesa, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina