Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
trapenc | trapenca
Cristianisme
Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.
Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe Normandia, A-JLe Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals i la importància donada als treballs agrícoles Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres La Revolució…
Museu d’Història de Catalunya
Museu
Museu inaugurat el 1996, dependent de la Generalitat.
Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…
Necròpoli del Tossal (Golmés)
Art romànic
Situació Tomba descoberta i excavada el 1962 i arrasada el 1980 Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, avui desapareguda, es trobava en un tossal allargassat situat a menys d’1 km al sud-est de Golmés, al nord de la carretera local que comunica aquella població amb Vilanova de Bellpuig Mapa 33-15 389 Situació 31TCG288108 Necròpoli L’any 1962, en ésser tallat el costat occidental del tossal per a fer-hi un camp de conreu, es posà al descobert de manera fortuïta una tomba de tipus banyera o d’extrems arrodonits, excavada a la roca…
el Serrat
Caseria
Caseria del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), al límit amb el terme de Bula d’Amunt, a la dreta de la riera del Bolès.
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca
Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura
Història
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí.
Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Castell de Vallmoll
Art romànic
El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll, com també certs drets sobre els molins de Xet L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, en testar, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple, des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí L’orde del Temple retindria aquesta dominicatura fins que no se…
Castells i edificacions militars de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…
baronia d’Oliola
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al s XII, pertanyia als Puigverd i al s XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig.
El 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, que la incorporà al seu patrimoni
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina