Resultats de la cerca

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable 1986-89 i 1991-93 i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social 1989-91 Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95 Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català 2020 Especialista en fiscalitat, economia…

Milità en el partit conservador, i collaborà a La Dinastía El 1906 ingressà al Diario de Barcelona , del qual fou director del 1923 al 1946 Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona 1934 Publicà la conferència en castellà Balmes, periodista 1928

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas  1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Ha estat campió de Catalunya dels 1500 m a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2005, 2007, 2012 També té el títol català dels 800 m 2007 i els 3000 m 2009 en pista coberta

Format a la Unió Esportiva Santboiana, club amb el qual aconseguí quatre Lligues 1996, 1997, 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2006, 2007, actuà de pilar Jugà dos partits amb la selecció espanyola Quan es retirà continuà jugant amb l’equip de veterans de la UE Santboiana

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei