Resultats de la cerca

Visqué un quant temps a Brusselles, on féu el Bust de Jacques-Louis David 1826, Musée du Louvre Establert a París 1827, portà a terme la seva producció bàsicament romàntica i naturalista, bé que sempre inspirada en un cert classicisme Entre les seves obres més importants cal esmentar Petit pescador napolità amb una tortuga marbre, 1834, Musée du Louvre, la seva primera autèntica creació personal i sense influències, els alts relleus Retorn de l’exèrcit d’Egipte 1830-35 i la Marsellesa a l’arc de triomf de l’Étoile de París, Joana d’Arc marbre, 1845-52, Musée du Louvre, El mariscal Ney 1852-53…

Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i…

Fundada al segle XII al lloc d’un antic ermitatge, fou suprimida el 1791 És un dels millors exemples de l’arquitectura cistercenca Se'n conserven l’església, el claustre, la sala capitular i altres dependències monàstiques

La capital és  Lons-le-Saunier

Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell

Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex També treballà com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico 1969-1973, a Lima, i a l'empresa Ovil 1973-1988 Fou, des del 1988, director gerent de Procenter, firma dedicada a les importacions, exportacions i representacions…

Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou…

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

Filla illegítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya ~1094 i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal En morir el marit 1114, assumí la regència en nom del seu fill Alfons Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó Sobroso, 1116 i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos 1121 i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses Morta Urraca, signà un pacte d’amistat amb…