Resultats de la cerca

Des del 1917 dirigí la revista literària Nyugat ‘Occident’ i es convertí en el capdavanter de la vida literària hongaresa Persona de vasta cultura, humanista i governat per sòlids principis morals, s’oposà a la Primera Guerra Mundial, i més tard al feixisme De primer conreà una lírica de precoupacions essencialment formals, però els trasbals dels esdeveniments històrics l’empenyé cap a la vida real, i el portà a un aprofundiment de contingut El punt màxim del seu art és el poema èpic Jónás könyve ‘El llibre de Jonàs’, 1940, juntament amb Jónás imája ‘La pregària de Jonàs’, que el segueix Els…

El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…

Estudià musicologia a l’Acadèmia de Budapest 1953-58, on es doctorà el 1959 Fou bibliotecari de la secció musical de la Biblioteca Nacional de Budapest 1958-62 i, des del 1963, dels Arxius Bartók de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Hongaresa de les Ciències, centre d’on esdevingué director el 1972 Professor a la facultat de musicologia de l’Acadèmia de Budapest des del 1969, ha estat professor visitant en diverses universitats americanes, com ara la de Berkeley 1984 i 1989 És una de les personalitats més importants en la musicologia hongaresa S’ha…

El 1991 fou campiona absoluta d’Hongria, en superar tots els rivals masculins El 1994, a 17 anys, se situà en el lloc 21è del rànquing mundial Dos anys abans havia aconseguit el títol de Gran Mestre superant el rècord de precocitat del nord-americà Bobby Fisher El 2002 derrotà Garry Kasparov en una partida ràpida El 2004 fou mare i abandonà momentàniament la competició El 2005 fou qualificada, entre la resta de competidors masculins, com a vuitena jugadora mundial en la classificació de la FIDE

Jugà al Club Natació Mataró 2005, el Club Natació Barcelona 2007, el Canoe NC 2011 i, des de la temporada 2012-13, al CN Atlètic-Barceloneta, equip amb el qual guanyà quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, tres Copes del Rei 2013, 2015, 2016, dues Supercopes d’Espanya 2013, 2015, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 La temporada 2010-11 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat d'Europa 2010, 2012, 2014, 2016, del Món 2013 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic en ambdues ocasions

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i més tard jugà…

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA

Conegut com Imre Poszonyi, arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1924-25, procedent del Cracòvia polonès, per a organitzar els equips inferiors Amb la marxa de Greenwell, passà al primer equip, amb el qual aconseguí el campionat de Catalunya i d’Espanya, aquella mateixa campanya Retornà al seu país en acabar la temporada

Fitxà pel RCD Espanyol 1964-66 procedent del Betis Hi disputà 22 partits de Lliga i marcà 2 gols Posteriorment jugà, entre d’altres, al Besiktas i al soccer dels Estats Units