Resultats de la cerca

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars

Situació Fragment de mur perimetral del vessant sud del castell, situat entre dues cases de la població ECSA - JI Rodríguez Al mig de la població de Sanui hi ha el turó conegut amb el nom del Castell, on hi havia l’antiga fortalesa de la qual resten alguns vestigis Mapa 31-13 326 Situació 31TBG774505 Solament és accessible, des del poble de Sanui, per una rampa que hi ha a la banda oest del nucli urbà JRG Història El primer esment del lloc de Sanui és de l’any 1089, en què es consigna un tal Gauzbert de Açanue entre els repobladors de la Llitera aquest personatge en devia ser el primer senyor…

La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al…

Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer

L’advocada catòlica nord-irlandesa Rosemary Nelson mor a la localitat de Lurgan, al comtat d’Armagh, en explotar una bomba collocada al seu cotxe Nelson era coneguda per ser la representant dels veïns del carrer de Garvaghy Road, un carrer de Portadown, en el litigi que mantenen per impedir-hi el pas de les marxes orangistes L’atemptat és reivindicat per un grup paramilitar protestant poc conegut, els Defensors de la Mà Vermella El dia 17, Belfast és escenari d’un altre atemptat, amb la mort a trets de l’activista unionista Frank Curry

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de Gràcia 1853…

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals