Vila fortificada de Tresserra

La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní.

Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei. El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia. Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra. Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al final del segle XV, època en què els va vendre a la seva muller Violant per tal de subvencionar una expedició a Sicília i Sardenya. La reina Violant vengué Tresserra a Ponç de Perellós el 1399. Després d’aquesta data i al llarg dels segles XV-XVIII, la jurisdicció de Tresserra passà per diverses mans. Abans de la Revolució Francesa era senyor de Tresserra el marquès d’Oms. (PP)

A la part alta del nucli de la població, vers ponent, s’observen restes del recinte fortificat. El seu perímetre, força gran, s’endevina més o menys rectangular. És delimitat pel traçat dels actuals carrer del Mercat (est), plaça del Mercat (sud-est), carrer del Correu (sud), avinguda de Paçà (oest) i carrer de Tramuntana (oest). Segurament alguns dels edificis que s’han afegit a la muralla n’amaguen diferents sectors. Avui són visibles fragments de llenços. Els més aparents són al costat oest, en una llargada d’uns 15 m, i dins del pati d’una casa del carrer del Mercat, a llevant. La construcció és feta amb còdols grossos i blocs de pedra trencats, travats amb abundant morter, i col·locats generalment inclinats i formant filades força regulars. (JBH)