Situació
Fragment de mur perimetral del vessant sud del castell, situat entre dues cases de la població.
ECSA - J.I. Rodríguez
Al mig de la població de Sanui hi ha el turó conegut amb el nom del Castell, on hi havia l’antiga fortalesa de la qual resten alguns vestigis.
Mapa: 31-13 (326). Situació: 31TBG774505.
Solament és accessible, des del poble de Sanui, per una rampa que hi ha a la banda oest del nucli urbà. (JRG)
Història
El primer esment del lloc de Sanui és de l’any 1089, en què es consigna un tal Gauzbert de Açanue entre els repobladors de la Llitera; aquest personatge en devia ser el primer senyor. L’any 1116 és consignat com a senyor de Sanui, en un escatocol reial, Pere Gausbert, el qual mantingué la posició davant el gran perill almoràvit.
S’ha conservat també memòria del testament de Berenguera de Sanui, datat el 1259. A la baixa edat mitjana el lloc pertanyia al monestir de Sixena fins que, sent priora la infanta Blanca, fou comprat pel comte Pere de Ribagorça per 22 000 sous (1347), i hi posà com a senyor Domènec Quilis. Al segle XV passà a mans d’Hug de Cardona i de Gandia, però revertí als dominis comtals abans del 1434. (JBP)
Castell
Els vestigis del castell són entre cases que ocupen l’antic turó on hi havia la fortalesa. La rampa original d’accés al castell, situada davant del número 23 del carrer del Forn, era sostinguda per una obra de carreus d’uns 4 m d’alçada, però la major part està arrebossada per ciment modern. Seguint cap al sud, a sobre del número 2 del carrer Major, hi ha sobre la roca un fragment de mur d’uns 2 m d’alçada que fa angle, i amb una longitud total d’uns 3 m; està fet de pedra de guix, de carreus molt horitzontals, lligats amb morter; al peu té un forat quadrat de desguàs. Al costat sud, al carrer de l’Església, es pot veure al marge de dalt del rocam restes del mur perimetral, fet en aquest cas de carreus de gres, posats al llarg. A l’extrem oriental del carrer s’ha enderrocat una casa, la qual deixa veure restes d’un mur de carreus de guix, de factura més irregular, i amb un arc per a superar una esquerda de la roca; la casa tenia armariets i una cambra excavats a la penya. A llevant, les cases encara són intactes justament davant de l’església renaixentista que s’ha bastit al tossal de l’altra banda del carrer, el qual probablement ha estat fet aprofitant un possible fossat que devia separar la roca del castell de la serra que hi havia a l’est.
Ens trobem davant de les escadusseres restes d’una fortalesa que probablement fou bastida com totes les de la zona en època islàmica. D’aquest moment podria ser el tram de mur en angle del carrer Major. Posteriorment, en època cristiana, devia continuar utilitzant-se el castell, i probablement de l’entorn del segle XIII podria ser algun dels fragments del basament dels murs que hi ha al sud, barrejats amb altres de moderns de les cases que es feren a tot el voltant de la roca, quan la fortalesa ja havia perdut la seva funció defensiva. La rampa podria ser també d’origen medieval, si bé pel fet que hagi estat utilitzada per a accedir al cim fins avui dia, ha sofert refeccions importants. (JRG)