Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…
Alphonse Leduc
Música
Casa francesa d’edicions musicals fundada a París el 1841.
El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…
Esterházy de Galántha
Llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.
Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…
Tomàs Forteza i Cortès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i filòleg.
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià…
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (II) de Montcada—.
Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el 1593 Es casà,…
Sant Cugat Sesgarrigues
Art romànic
L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà Albert, i de…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…
,
Marc Antoni de Camós i de Requesens
Literatura catalana
Escriptor.
D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina