Resultats de la cerca

Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill

Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "

Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

El seu patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Juanet i Salvador Sarrà Els promotors foren Joan Oliver i Xavier Benguerel Publicà set llibres i un opuscle en català Cal destacar-hi les Elegies de Bierville , de Carles Riba, Llunyania , de Carner, El llibre del sentit , de Josep Ferrater i Móra i obres de Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver, i C A Jordana L’editoral tancà en tornar Oliver i Benguerel a Catalunya

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes