Resultats de la cerca

L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…

Situació Vista aèria d’aquest imposant castell, segurament conquerit als àrabs per primer cop, vers els anys 1015-16, pel comte Ramon Borrell I de Barcelona ECSA - M Catalán Sector superior de la fortalesa, des de la banda meridional, amb les quatre sales cobertes amb volta de canó de perfil apuntat i la torre mestra ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat damunt d’un serrat, sobre el poble d’Alòs Controlava el pas del riu Segre, que passa per sota del castell, a la banda meridional Mapa 33-13328 Situació 31TCG302428 Des d’Artesa de Segre surt una carretera que porta fins a Alòs Des de la…

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

El castell de Gerundella era, juntament amb el d’Alcorassa i el principal de la Suda o Castell Formós, un dels tres castells que componien el sistema defensiu de la ciutat de Balaguer a l’edat mitjana Era situat a continuació de la fortalesa d’Alcorassa, vers occident, i les seves muralles arribaven fins al torrent anomenat també de Gerundella A l’interior hi havia, segons sembla, la petita església de Sant Miquel —patró de la casa dels comtes d’Urgell—, la qual havia estat de l’ardiaca de Barcelona Ermengol Guitard, que pel seu testament datat l’any 1110 l’havia llegat al…

Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el Baqar 1110…

Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o…

El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es…

Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon Fou un dels personatges que intervingueren en les negociacions catalanoaragoneses que portaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al govern d’Aragó 1137 i fou un gran collaborador d’aquest darrer prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa el comte premià aquests serveis confiant-li la plaça de Fraga També ajudà el seu senyor en la guerra contra Sanç VI de Navarra, en la qual caigué presoner El 1157 féu testament i posà el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’orde de l’…

L’església parroquial de “ Sancte Marie de Aqualta ” apareix esmentada l’any 1048 en el testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona Anys més tard, el 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí l’ “ecclesie de Acualta ”al bisbe de Girona, Berenguer Guifré El nom de Gualta i el seu terme, però, apareixen amb anterioritat, per exemple, en l’acta d’un judici celebrat al juny del 879 a Ullà, en presència de Teuter, bisbe de Girona, els comtes d’Empúries, Delà i Sunyer, i el vescomte Petrone, i l’any 959 entre els llocs on tenia possessions el magnat Riculf L’…