Resultats de la cerca

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…

Pertangué al monestir de Santes Creus

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’ Aquella porta giratòria , la segona part de les seves memòries El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo

El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló

Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell