Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Giulio Cesare Croce
Literatura italiana
Escriptor italià.
Autor de poesies festives en bolonyès i en italià i de les narracions Bertoldo i Bertoldino , molt populars
Escola Romana
Música
Nom donat al grup de compositors de mitjan segle XVI i el principi del segle XVII actius a Roma al servei de l’Església Catòlica.
La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la…
Monjos de l’orde del Cister tornen a instal·lar-se a Poblet
Quatre monjos italians de l’orde del Cister —Giovanni Rosavini, Tommaso Vona, Martino Marini i Giovanni Fioravanti— s’installen al monestir després de 105 anys
Minsk

El castell de Nesvizh, a la regió de Minsk, dissenyat per Giovanni Bernardoni, patrimoni de la humanitat
© Belarus.by
Cavalleria rusticana
Teatre
Drama en un acte de Giovanni Verga (1884).
D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes
Crescenzi
Llinatge romà.
L’estirp fou un tal Crescenzio segle X cal destacar-ne Giovanni Crescenzi , bisbe de Narni, elegit papa amb el nom de Joan XIII Al segle XI es formaren dues línies, la de Stefano Crescenzi que s’extingí aviat, i la d' Ottaviano Crescenzi patricis de la Sabina, a la qual pertangué Giovanni Crescenzi , que fou l’antipapa Silvestre III
Lorenzo Salimbeni
Pintura
Pintor italià.
Influït per Giovanni da Fabriano, entre les seves obres firmades cal esmentar Mare de Déu amb l’Infant i santa Anna Pinacoteca Vaticana i les Esposalles de la Mare de Déu Museo di Sanseverino Juntament amb el seu germà Iacopo Salimbeni Sanseverino — ~1427, també pintor, realitzà els frescs de la catedral vella de Sanseverino i de l’oratori de San Giovanni a Urbino 1416, que per llur caràcter narratiu mostren una influència de la miniatura Ambdós germans representen a la regió de les Marques el corrent gòtic internacional
bisbat de l’Alguer

Detall de l’absis de la catedral de Sant Pere i Sant Pau del bisbat de l’Alguer
© Rossend Gri i Casas
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat erigit el 8 de desembre de 1503 per butlla d’Alexandre VI, publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per reestructurar els bisbats de l’illa.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el del’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat del’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir del’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau…
Giuseppe Gazzaniga
Música
Compositor italià.
Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana de l'…
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina