Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Adolphe Charles Adam
Música
Compositor francès.
Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…
música del Vaticà
Música
Música desenvolupada al Vaticà.
Durant l’Edat Mitjana els papes residiren al Laterà, i no fou fins el retorn de l’exili d’Avinyó 1377 que l' Ager Vaticanus -un dels set turons de Roma i on, segons la tradició, sant Pere fou martiritzat- esdevingué seu pontifícia El cor encarregat de la litúrgia papal almenys des del segle V, la Schola Cantorum, havia estat abolit el 1370 Sota Eugeni IV 1431-47, la capella papal es convertí en un cor de cantants d’elit, molts d’ells també compositors d’anomenada, els quals gaudien de nombrosos privilegis i eren força ben pagats Guillaume Dufay formà part del cor 1428-37, per al qual…
folklore

Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
literatura danesa
Literatura
Literatura escrita en llengua danesa o desenvolupada en territori danès.
Els primers documents literaris són unes inscripcions en caràcters rúnics esculpides damunt la pedra, datades del 900 al 1050, tot i que algunes són dos o tres segles més antigues Es destaquen les de les banyes d’or procedents de Jutlàndia i la de la pedra reial de Jelling Més importants, però, són els manuscrits de prosa i poesia islandesa conservats a Copenhaguen L’obra capital de la literatura medieval, Gesta Danorum ~1200, de Saxo Grammaticus, escrita en llatí, consta de setze libres i conté la història de Hamlet Les antigues sagues i les poesies llatines constitueixen el llegat capital…
La pintura del gòtic tardà i la seva invenció
Art gòtic
Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Filòleg, historiador de la literatura, musicòleg, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
, , ,
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes de cant, i el 1771 rebé…
Francesc Mestre i Noè

Francesc Mestre i Noè (1929)
© Família Mestre
Literatura catalana
Escriptor.
Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran…
, ,
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany d’origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines).
El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina