Resultats de la cerca

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

També s’anomena novena abreujat 9a la novena nota de l’escala respecte d’una nota donada El seu interval simple corresponent és el de 2a Com aquest, pot ser major, menor, augmentat i disminuït

Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida

Formà fins després del 1960 un municipi amb els llogarets de Fontova i Centenera

La seva funció és comunicar entre ells el cos i l’ànima de l’home

També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben…

De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts

Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents