Resultats de la cerca

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

Situada dins l’antic terme del castell de Marró, sobre el monestir de Santa Cecília Degué ser una de les diverses capelles eremítiques que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1299 com a Sant Miquel de Pena , sobre el monestir de Santa Cecília Segurament sobre el monestir de Santa Cecília i sota Sant Jeroni hi hagué una església amb aquesta advocació El 1294 apareix un Sant Miquel que creiem que és aquest mateix

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

Fou membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada Melisà le-Maskil o 'Ofer wé-Dinà i de la refutació Qódeš qodašim als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i també la intervenció destacada en els debats de la disputa

Començà el 1988 en el paratge de Sant Jeroni, però al llarg dels anys ha canviat tres vegades de lloc Els promotors eren membres de la Societat de Caçadors La Caçadora de l’Ebre El nombre de visitants de les darreres edicions fou d’uns 5000 El nombre d’expositors oscilla entre 80 i 120, i venen de tot arreu Les dimensions de la fira superen els 25000 2 , ja que inclou diversos camps de proves, sobretot per a gossos

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria