Resultats de la cerca

Actor de repartiment en diverses pellícules 30 Days , 1999, d’Aaron Harnick Meet the Parents , 2000, de Jay Roach  Good Night, and Good Luck , 2005, de George Clooney  2012 , de Roland Emmerich i sèries de televisió The Wire,  2008, debutà en la direcció amb  The Station Agent 2003, film al qual seguiren  The Visitor 2007, Win Win 2011, The Cobbler 2014 i Spotlight 2016, que el 2016 guanyà l'Oscar a la millor pellícula És també autor dels guions de les seves pellícules

Al final dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, i amb el suport del seu mentor, John HOstrom, fou un dels impulsors més notables del “renaixement” dels dinosaures, fruit d’una sèrie de noves teories sobre la paleobiologia d’aquests animals Específicament, afirmà que els dinosaures eres animals endotèrmics, fet que suposà una nova visió d’aquests rèptils com a criatures intelligents, àgils i adaptables al medi Les seves idees revolucionàries han influït tota una nova generació de paleontòlegs La popularització dels dinosaures en la cultura popular actual deu molt als seus llibres…

Treballà al teatre i a la ràdio formant una parella còmica amb l’actor Lou Costello Llur primer film fou Buck Privates 1940 La seva popularitat es mantingué fins el 1950

Arrelat a la ciutat nadiua, hi escriví moltes de les seves novelles La seva obra conjuga un misticisme pregon amb la influència expressionista City Block 1922, The Unwelcome Man 1971, The Rediscovery of America 1929 i la peça teatral New Year's Eve 1939

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Treballà i enregistrà amb Jelly Roll Morton, Lionel Hampton, Coleman Hawkins, etc Amb Louis Armstrong féu nombrosos concerts per Europa 1949-53 En cal destacar la precisió del redoblament i el dinamisme del swing

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Estudià art a Londres Conreà el paisatge i el retrat de grup Autoretrat amb els pares de l’artista , 1788, The New York Historial Society Escriví History of the Rise and Progress of the Arts of Design in the United States 1834

Collaborà en diverses publicacions, sobretot com a crític literari Tanmateix, la seva obra crítica, que seguí en bona part l’estètica marxista, versà també sobre altres camps, com la política, la història, etc Cal destacar-ne els volums d’assaigs Axel’s Castle 1931, The Scrolls from the Dead Sea 1955 i Patriotic Gore Studies in the Literature of the American Civil War 1962, entre molts d’altres, la novella I Thought of Daisy 1929 i Memoirs of Hecate County 1946, recull de narracions Conreà també la poesia i el teatre, i deixà també una obra autobiogràfica A Prelude 1967

Després del seu pas per una acadèmia militar de la qual fou expulsat, estudià art dramàtic a l’Acadèmia Juilliard de Nova York S’inicià professionalment en el teatre, que al llarg de la seva carrera professional ha compaginat amb el cinema El 1986 actuà amb Jack Lemon a Broadway en Long Day's Journey into Night , d’Eugene O’Neill, i el 1991 guanyà un premi Tony per la seva interpretació a Lost in Yonkers , de Neil Simon Del 2004 al 2015 fou director artístic de l’Old Vic Theatre de Londres, on també actuà en nombroses produccions El 2010 i el 2015 fou condecorat per la reina Elisabet d’…