Resultats de la cerca
Es mostren 7884 resultats
Gabriel Mas Ripoll
Ciclisme
Ciclista de pista i tècnic.
Competí juntament amb Guillem Timoner en curses a l’americana Fou tècnic del velòdrom de Barcelona 1985-2000 i seleccionador català 1986-98 de la modalitat de pista
Celso Fernández
Automobilisme
Pilot automobilístic.
A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana
Francesc Xavier Blasco i Medina
Música
Fou professor de música a Alacant (1874) i a València (1891).
Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts És autor de Prontuario de instrumentación , d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Joaquim Nin i Tudó

Joaquim Nin i Tudó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Nin i Tudó Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys Nomenat alferes de cavalleria 1878, un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que dirigia a Cuba És autor, entre d…
Macrí
Història
Emperador romà (217-218).
Fill d’una família humil, fou prefecte del pretori 212 i participà en l’assassinat de Caracalla Es féu proclamar emperador per l’exèrcit, i, sense ésser senador, obtingué el reconeixement del senat, bé que mai no estigué a Roma ni a Itàlia Continuà la guerra contra els parts i signà la pau Però, elegit emperador Heliogàbal , intentà d’oposar-s’hi i, abandonat pels soldats, fou perseguit i mort
Culturasport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada a Barcelona entre el 13 i el 26 de juny de 1936.
Nasqué amb la finalitat de propagar la cultura esportiva del barri de la Barceloneta Només se’n publicaren dos números a causa de l’esclat de la Guerra Civil
El Progreso
Periodisme
Diari en castellà fundat per Alejandro Lerroux a Barcelona (29 de juny de 1906).
Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents moments foren, entre d’…
Humbert II d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (maig-juny del 1946), fill i successor de Víctor Manuel III.
El 1930 es casà amb la princesa Maria Josefa de Bèlgica El seu pare el nomenà lloctinent general del regne 1944 i el 1946 abdicà en ell Hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república Fou enterrat a l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa
Constitució del 1876
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per AlfonsXII el 30 de juny de 1876.
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina