Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera…
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…
Miño
El Miño al seu pas per Ourense
© Fototeca.cat
Riu
Riu principal de Galícia (340 km).
Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica…
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986…
Orce
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al vessant nord de la serra homònima i drenat pel riu Orce i diversos rierols afluents.
Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…
Societat Atlètica Barcelona
Natació
Club de salts aquàtics i natació sincronitzada de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’equip de sincronitzada fou…
ullal del Tronc
Llacuna del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
aterrament
Terraplenament artificial d’una llacuna, una albufera o una séquia.
Valldaura

Sector vell de Valldaura, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (després palau reial) cistercenc del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien temporalment la…
Catral
Catral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana al·luvial del delta del Segura.
El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo El 94% del territori és conreat El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina