Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
República Centreafricana 2016
Estat
En unes eleccions amb les quals s’hauria d’acabar la transició, l’exprimer ministre Faustin-Archange Touadéra va vèncer en les presidencials en obtenir el 63% dels vots en la segona volta, celebrada al febrer Un altre exprimer ministre, Anicet-Georges Dologuélé, que havia encapçalat la primera volta del final del desembre del 2015, va aconseguir-ne el 37% En les legislatives, celebrades en dues voltes, els candidats independents van obtenir la majoria amb 56 escons dels 130 totals Dues formacions creades fa menys de dos anys, la Unió Nacional per la Democràcia i el Progrés UNDP, de …
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…
Jem Cabanes i Orriols
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S’estrenà com…
literatura francesa
Literatura francesa
Literatura en llengua francesa.
Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , segle IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i…
Horst Faas
Fotografia
Periodisme
Fotoperiodista alemany.
La seva família fugí davant l’avenç de les tropes russes i posteriorment 1947 s’establí a Munic Fotògraf professional des del 1951 per a l’agència Keystone, el 1956 s’incorporà a l' Associated Press AP Cobrí sobretot conflictes bèllics i les imatges que capturà causaren un gran impacte internacional El 1960 fou enviat a la guerra del Congo 1960, després anà a Algèria i el 1962 fou destinat al Vietnam, on passà els anys de la guerra i féu moltes de les seves fotografies més famoses, entre les quals cal esmentar-ne diverses de civils sota els efectes de la guerra que li valgueren el premi…
Joan Casas i Fuster
Literatura catalana
Crític teatral, traductor i dramaturg.
Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el premi Víctor…
,
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
Estienne Roger
Música
Impressor francès de música establert als Països Baixos.
Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits dels francesos…
Mali 2010
Estat
Les accions d’al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, que es movia pel nord del país amb els seus segrestats, va ser el principal problema al qual s’enfrontava el president Amadou Toumani Touré A diferència dels dirigents mauritans i algerians, Toumani Touré va defensar la negociació amb l’organització islamista per a alliberar els segrestats, en bona part occidentals La seva mediació va ser decisiva per a l’alliberament dels 3 catalans en mans de l’AQMI, segrestats al final del novembre del 2009 a Mauritània Primer va ser alliberada Alicia Gámez, al març, i 5 mesos després, Albert Vilalta i Roque…
República Centreafricana 2014
Estat
L’alcaldessa de Bangui, Catherine Samba-Panza, va ser elegida presidenta interina de la República Centreafricana © OECD/Michael Dean Catherine Samba-Panza, alcaldessa de Bangui, va ser elegida presidenta, el 20 de gener, pel Consell Nacional de Transició CNT, en substitució de Michel Djotodia, principal dirigent de Séléka, que s’havia proclamat president el 2013 i a qui s’havia obligat a dimitir Amb el suport de les Nacions Unides i la Unió Europea, la presidenta de transició va intentar restablir els serveis de l’Estat i pacificar el país, malgrat que va trobar les arques de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina