Resultats de la cerca

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…

Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…

Signatura de JBBasset, sd, coll part GS Joan Baptista Basset i Ramos, militar al servei de la casa d’Àustria i líder de les reivindicacions populars durant la guerra de Successió, havia nascut a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Andreu, probablement l’any 1654 Era fill de Tomeu Basset, d’ofici daurador, i d’Esperança Ramos Es desconeixen les seues activitats fins que el 1670 començà a prestar serveis als emperadors d’Àustria i a Carles II Més tard, les autoritats borbòniques relacionaren l’inici de la seua trajectòria militar amb la necessitat d’eludir l’actuació de…

Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…

Situació i presentació El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km 2 , és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra Limita a l’E amb Argençola Anoia, al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara,…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma…