Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
mitilicultura
Aqüicultura
Cria industrial de musclos i d’espècies afins.
En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La mitilicultura és…
Jesús López Rodríguez
Columbofília
Columbicultor.
Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació
Francesc Camí Farrerons

Francesc Camí Farrerons (a la dreta)
Museu Colet
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Jaume Peiró Arbonès

Jaume Peiró Arbonès
Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella
fórmula de Sprung
Física
Expressió matemàtica que permet de determinar la humitat relativa de l’aire en mesurar les temperatures seca ts i humida th d’un psicròmetre.
Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent
Croanques
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Teulís (Rosselló), a l’esquerra del riu Sec.
Era un antic lloc esmentat ja el 1020
crac
Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca.
Hom la troba també amb totes les altres vocals crec cric, croc, cruc Heu sentit el crac de la pota de la taula
brickfielder
Meteorologia
Vent sec, polsós, xafagós, propi de Victòria (Austràlia), amb temperatures que excedeixen els 38°C.
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina