Resultats de la cerca

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les escoles…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la…

S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu camp i a la…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb MRoger, i composició amb ASardà, CGuinovart i JSoler La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel 1995, Concert per a piano 1995 i Concert per a saxòfon 1997, i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama Quintet 1985, Mutació 1987, La fira 1994, Quartet de corda 1992, Seven Looks 2003, Concierto para orquesta 2004 i Elapsed Memories , estrenada per l’OBC el 2007, i el seu segon Quartet de corda , estrenat per l’Arditti Quartet a Barcelona el Lord…

Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo

Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers el 1890 passatge Obrer En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes peces curtes…

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

Treballà sobretot a les comarques del Garraf i del Penedès Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola 1949, El poblamiento ibérico del Penedés y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí 1953 i la cova del Batlle Vell de Pontons 1953-54