Resultats de la cerca
Es mostren 2462 resultats
moviment superlumínic
Astronomia
Moviment amb velocitat aparent més gran que la velocitat de la llum.
Els moviments superlumínics s’han detectat en els jets d’objectes astronòmics tipus quàsar o microquàsar a causa de la illusió òptica que es produeix quan s’observa el moviment projectat en l’esfera celeste d’un núvol de matèria que es mou a grans velocitats, en direcció gairebé perpendicular a l’esfera L’efecte es produeix perquè el material ejectat viatja quasi tan ràpidament com la llum que emet, de manera que l’emissió no pot deixar gaire enrere la font emissora Així, la separació temporal entre dos esdeveniments pot semblar molt inferior a la real, depenent de la velocitat del jet i de l…
generació Nocilla
Grup literari espanyol.
L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura …
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres…
domesticació
Zoologia
Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.
Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial Així es crea…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra…
Milcíades
Història
Política
Polític i estrateg atenès.
Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites 513 aC Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos Derrotats els jonis 499 aC, fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip, pare de Pèricles, d’…
Casal de Blancafort (la Garriga)
Art romànic
Al peu del riu Congost, al N de la població i a frec de la moderna autovia i carretera N-152 hi ha el molí de Blancafort, amb un important casal amb finestrals gòtics o d’arcs conopials del segle XVI, barri tancat i capella Aquest casal va reemplaçar l’antiga “fortitudo de Blancafort” , documentada des del 1183 i que es trobava sota l’alt domini de la família Centelles El 1242 Bernat de Centelles va encomanar al seu castlà Pere de Santa Eugènia el castell de Centelles i altres fortaleses, entre elles la de Blancafort junt amb “ipsum militem de Blancafort cum suo feudo” Des del 1320 no hem…
Casal de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un…
Ludwig Schnorr von Carolsfeld
Música
Tenor alemany.
Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou tant l’esforç…
Sant Julià del Far (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina