Resultats de la cerca

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las…

Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i piano sobre…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi residien la…

Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la distribuïdora Empresas…

Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que ha publicat hi…

En fou elegit primer president Martí Roger En produir-se l’escissió del Centre Català 1887, la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís La seva tendència era socialment conservadora, però d’una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91 Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92 Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó El 1889…