Resultats de la cerca

Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles

El 1955 fou un dels fundadors de la Societat de Pesca Esportiva Verge del Vilar, de la qual fou president a partir del 1969 Després d’haver ocupat diferents càrrecs a les federacions gironina i catalana de pesca, el 1972 formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca El 1973 ajudà també al naixement del Club Hoquei Blanes

Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger

L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre…

Aquesta capella es localitza a la casa Solana, a llevant del Mall, i ha estat convertida en magatzem L’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016 menciona una terra de Sant Pere al vilar i al coll de Solani Després trobem documentats diversos habitants que n’agafaren el cognom, com Berenguer de Santpere 1186 o Pere i Domènec de Santpere 1385

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar

Església d’un monestir benedictí fundat en l’antic vilar Ceceranum 844, esmentat com a tal el 1144 monasterium Cirsanum Fou unit el 1238 al monestir de Sant Salvador de Breda diòcesi de Girona i venut, el 1273, als templers del Masdéu per Bernat, abat de Breda Ja arruïnada al segle XVIII, sols un lloc dit Sant Salvador recorda avui la seva existència, al sud-est de Trullars