Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
calicotèrids
Mastologia
Família de mamífers perissodàctils fòssils que inclou el macroteri.
Inclou la família Eomoropidae dels anciclòpodes de tipus arcaic de l’Eocè superior i la família Chalicotheriidae , pertanyent al gènere Chalicotherium , trobat al Miocè mitjà de Sant Quirze Aquest gènere presentava una forma anatòmica particular, amb trets dels perissodàctils i els rinoceronts Les extremitats anteriors, proveïdes d’urpes en lloc de peülles, eren molt més llargues que les posteriors Probablement utilitzaven aquesta adaptació per a brostejar pels arbres i arbusts
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
bolet d’esca
Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
podadora
Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
vorada
Arbres que hi ha tot a les vores dels camins, dels camps, etc.
burja
Tecnologia
Pal llarg usat pels peladors per a arrencar el suro dels arbres gruixuts.
corticícola
Ecologia
Dit de les plantes que viuen sobre les escorces d’arbres i arbusts.
perxada
Perxada de castanyers a l'hivern
© Fototeca.cat
Indústries forestals
Botànica
Plantació densa d’arbres joves i prims, especialment de castanyers i d’avellaners.
abscés
abscés d’un eucaliptus
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Acumulació d’una secreció anòmala als troncs o a les branques dels arbres.