Resultats de la cerca
Es mostren 941 resultats
Joan Montcada i Planes

Joan Montcada amb l’estel Modular Groc, dissenyat i construït per l’artista
© Família Montcada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Artista plàstic.
Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…
Magdalena Puyo i Bové

Magda Puyo
© David Ruano / Focus
Teatre
Directora teatral, més coneguda per Magda Puyo.
Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…
Martí Sureda i Deulovol
La plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64), de Martí Sureda i Deulovol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).
Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…
Context exterior del modernisme artístic català
Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona pedrera per als seus…
Neus Miró i González
Art
Crítica i comissària d’art.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, cursà un postgrau en museologia a la Universitat de Brno 1991 i un màster al Royal College of Arts de la Gran Bretanya 1994-96 El centre de la seva tasca crítica i curatorial es troba en l’exploració de les pràctiques artístiques en l’àmbit del vídeo i el cinema Ha comissariat les exposicions “A través de paredes” al CAAM de Las Palmas de Gran Canària 2007, “Imágenes proyectadas Perejaume” al Centro de Arte Caja de Burgos 2009, “Los tiempos de un lugar” al CDAN d’Osca 2009, “Objectes desclassificats” al…
Antoni Marí i Muñoz
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX En castellà ha publicat El entusiasmo y la quietud 1979, estudi i antologia del Romanticisme alemany Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en collaboració amb F Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic “Ombra i llum” 1978, i amb El preludi 1979, reflexió estètica i filosòfica d’imatgeria sensual i sovint conceptual El primer llibre de poemes ha estat El preludi 1979 La seva trajectòria poètica es consolidà amb Un viatge d’hivern 1989, a la…
,
Michael Jackson

Michael Jackson
© Virginmedia
Música
Cantant nord-americà de pop-rock.
Vida i obra Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins el grup Jackson Five, on actuava en companyia dels seus germans Dotat d’una veu d’una gran extensió i acompanyant les seves actuacions amb espectaculars balls, passes de mim, voltes i positures de gran teatralitat dins d’uns no menys espectaculars escenaris, esdevingué, els anys vuitanta, una de les figures mundials de la música jove Amb Diana Ross protagonitzà una versió d’ El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran…
,
Masriera
Família d’artistes, originàriament argenters.
Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants…
dadaisme
Música
Moviment situat dins les avantguardes artístiques i literàries del començament del segle XX que es caracteritzà per la seva tendència a fugir de qualsevol ordre establert, tant artístic com social.
L’any 1915, Tristan Tzara fundà a Zuric el moviment dadaista, influït per algunes propostes del cubisme i del futurisme El seu antiacademicisme es palesà en la provocació constant i en la supressió de sistemes racionals L’any 1922 el moviment s’escindí i serví de precedent al surrealisme En l’àmbit musical, alguns d’aquests principis influïren Erik Satie i el Grup dels Sis
sala Metrònom
Fundació creada a Barcelona per Isabel de Pedro i Rafael Tous el 1980, que fou un espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques.
Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els compositors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina