Resultats de la cerca

Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal

Difós a França a partir del 1815, pretenia d’establir un govern constitucional que equilibrés la llibertat i l’autoritat, la monarquia i el règim representatiu Formulada la teoria per Royer-Collard, el grup polític a què donà lloc desaparegué el 1848 Els doctrinaris espanyols durant els regnats d’Isabel II i d’Alfons XII defensaren la propietat privada, la primacia de l’ordre públic i el respecte a les classes dirigents

Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg

Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis

Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors