Resultats de la cerca

Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però sobretot és…

Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i delTribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…

Estudià cant a Hamburg i el 1951 debutà, com a mezzosoprano, a Brunsvic En 1953-54 formà part de la companyia d’òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en l’òpera del segle XX i cantà títols d’A Berg, I Stravinsky, A Schönberg i L Dallapiccola, entre d’altres El 1956 estrenà El rei cérvol , de HW Henze, i el 1961 participà en l’estrena a Zuric de Penelope , de R Liebermann També interpretà el repertori straussià, com Salome , obra amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1959 El 1962 cantà Erwartung , d’A Schönberg, a l’Òpera de Washington i tres anys més tard interpretà el paper de…

Estudià música a Colònia i entrà a formar part del cor del teatre de la seva ciutat natal El 1976 debutà a Würzburg com a Lola Cavalleria rusticana i entre el 1976 i el 1978 fou contractada a Mannheim, on destacà en el repertori wagnerià Aquest fet comportà que fos convidada a Bayreuth el 1983 per a interpretar-hi el paper de Kundry Parsifal i, en successives edicions, per a abordarhi els principals papers de les òperes de R Wagner En 1985-88 formà part de la companyia de l’Òpera de Stuttgart El 1986 actuà a l’Òpera de Viena, on ha excellit amb obres de G Verdi Don Carlo , L…

Fou alumne d’Ernst Moravec, Firmin Touche i Peter Rybar Estudià musicologia a la Universitat de Viena, ciutat on debutà l’any 1944 Fou membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric 1955-56 i primer violí del Nou Quartet de Zuric El 1965 fundà la Capella Acadèmia de Viena, amb la qual s’ha dedicat fonamentalment a la interpretació de la música del segle XVIII Des del 1958 és professor de viola i violí de la Hochschule de Viena Ha estat també professor convidat a les universitats de Geòrgia i Illinois i ha enregistrat concerts de Bach, Haydn, Tartini i Vivaldi i sonates de compositors barrocs i…

Fou deixeble de violí de Bruno Masurat al Conservatori de Heidelberg i més tard perfeccionà la seva tècnica amb Max Rostal a Colònia i amb Josef Gingold i Ivan Galamian als Estats Units Quan tornà a Alemanya inicià una carrera com a solista internacional que l’ha portat a les sales de concert més famoses d’Europa, Austràlia, el Japó, Rússia i els EUA Ha tocat sovint amb l’orquestra de la Staatskapelle de Dresden i també al costat d’altres famosos intèrprets, com els pianistes Christian Zacharias i Michel Beroff o el violoncellista Heinrich Schiff Des del 1981 és professor de la…