Resultats de la cerca

L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544

Neix a la Cordillera Occidental, a l’est de Quibdo El seu curs mitjà és navegable i quan entra a les terres baixes presenta nombrosos meandres que, juntament amb els aiguamolls, fan impracticable la navegació al curs baix Desemboca al golf d’Urabá, a la mar de les Antilles En el seu curs superior i en els afluents de la dreta es troben jaciments aurífers i de platí

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia

Integra els narradors inclosos en una llista de vint-i-dos narradors que l’edició espanyola de la revista Granta considerà els millors narradors menors de trentra-cinc anys dins les lletres hispanoamericanes La integraven els espanyols Andrés Barba, Pablo Gutiérrez, Sonia Hernández, Javier Montes, Elvira Navarro i Alberto Olmos els argentins Oliverio Coelho, Federico Falco, Matías Néspolo, Andrés Neuman, Pola Oloixarac, Patricio Pron, Lucía Puenzo i Samanta Schweblin els xilens Carlos Labbé i Alejandro Zambra els peruans Santiago Roncagliolo i Carlos Yushimito del Valle el bolivià Rodrigo…

Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents…

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió En les seves escenificacions hi ha una contínua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta Cal destacar Zotal 1984, Zombi 1988, Z 1991, Organum 1993, del malaguanyat Esteve Grasset, o l’espectacle gastronòmic Zigurat 1996, amb texts de Manuel Vicent traduïts al català per Cinta Massip La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or 1989 Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica…

Ingressà en la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes a Barcelona i a Madrid i teologia a Àustria El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo Fou numerari de l’Acadèmia de Ciències de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc Presidí el Patronato AlfonsoX el Sabio del CSIC Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics Fou delegat de la seva província a la…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965