Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
comes de Burbe
Lloc de pasturatge de bestiar de llana, al vessant E del ras de Conques, sobre Ars, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
El bosc de Burbe , un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant
Énguera
Vista general d' Énguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
Cebreros
Municipi
Municipi de la província d’Àvila, Castella i Lleó, drenat per l’Alberche, que forma al terme l’embassament del Burguillo.
És centre agrícola vi i comercial de la comarca homònima Damunt la vila hi ha les restes d’un antic castell
Stif
Ciutat
Capital de la wilāya de Stif, Algèria.
És situada en una rica comarca agrícola, al N de les muntanyes de Hodna Mercat de bestiar i de productes del camp
Sint Niklaas
Ciutat
Ciutat de la província de Flandes Oriental, Bèlgica.
Centre administratiu i comercial de la comarca del Waas, amb escoles tècniques i museus Indústria tèxtil, de la fusta i del tabac
Rzeszów
Ciutat
Capital del voivodat de Baixos Carpats (Polònia).
És situada als peus dels Carpats i prop del riu Wistok Centre d’una comarca petrolífera Fabricació de maquinària i productes alimentaris
Sant Pere d’Albaida
Sant Pere d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall, amb un relleu suaument ondulat; per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals.
El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…