Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
òxid de magnesi
Química
Pólvores blanques molt lleugeres i inodores, obtingudes com a resultat de la combustió del magnesi o per calcinació del seu hidròxid o carbonat.
L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant La seva forma natural és la períclasi
estufa

estufa de querosè
Calefacció
Aparell que genera calor per la combustió de qualsevol matèria combustible i que hom empra per a escalfar una habitació, un local, etc.
La forma, el material de construcció i el funcionament depenen del tipus de combustible emprat
vehicle dual
Transports
Vehicle automòbil amb motor de combustió interna que utilitza simultàniament un combustible fòssil (gasoil) i un combustible gasós (gas natural comprimit o gas natural liquat), emmagatzemats en dipòsits diferents, però barrejats per a la combustió en un mateix carburador, d’acord amb una proporció que varia segons les condicions del desplaçament.
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
escalfor
Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta.
retorn de flama
Tecnologia
Combustió d’una part del fluid actiu d’un motor fora del cilindre, ja sigui en el conducte d’admissió (per un avanç expressiu de l’obertura de la vàlvula d’admissió) o en el col·lector d’escapament (per una acumulació de mescla en el col·lector deguda a un defecte de combustió).
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
incineració
Ecologia
Tractament tèrmic amb què es transformen els residus en matèries inertes i gasos a través d’una combustió controlada a temperatura elevada (900ºC o més).
Hom cerca sistemes d’incineració que no siguin agressius al medi ambient, com ara el TCR Total Cleaning and Recicling , emprat en la purificació de fums i la recuperació de materials reutilizables i que evita la descàrrega de residus i redueix al mínim les emissions de contaminants a l’atmosfera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina