Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
Art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…
Ricard Iglesias Vives
Motociclisme
Directiu i promotor del motociclisme.
Fou secretari general del Reial Moto Club de Catalunya RMCC entre el 1957 i el 1987 Fou director de competició, comissari esportiu i cronometrador, primer de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme RFEM, i després de la Federació Internacional Fou l’organitzador del Gran Premi d’Espanya de velocitat, disputat al Circuit de Montjuïc i puntuable per al Campionat del Món, des de mitjan anys cinquanta fins als setanta Collaborà en els Campionats d’Europa TT, els GP de Fórmula 1 i 2 del RACC, i en centenars de proves estatals Fou un dels homes clau en l’organització dels Sis Dies…
Sebastià Piera i Llobera
Política
Polític i militant comunista.
Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt afusellat el 1949 Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del comissari…
Una jutge ordena al MNAC el retorn dels frescos de Sixena
En una sentència provisional, la jutge del jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ordena l’execució de la sentència del 4 de juliol, per la qual obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC a lliurar les pintures murals de Sixena Aquestes pintures murals romàniques van ser malmeses per un incendi perpetrat per milicians anarquistes el 1936 El comissari de patrimoni de la Generalitat, Josep Gudiol, va dirigir l’operació d’arrencada i trasllat de les restes de les pintures a Barcelona, on van ser restaurades i on, des del 1960, es van exposar al Museu d’Art de Barcelona actual…
Maurizio Cattelan
Escultura
Art
Escultor i artista de performances italià.
Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un…
Léon Victor Auguste Bourgeois
Política
Polític francès.
Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92,…
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí…
Laureà López i Rodó
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers,…
Francesc de Segarra
Història
Polític.
En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat dirigí detencions illegals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell 1649, i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat 1652 Poc abans de retre's Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns…
Julio Álvarez del Vayo y Olloqui
Periodisme
Política
Polític i periodista castellà.
Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina