Resultats de la cerca

Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al …

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al de París, on obtingué importants premis de fi de carrera El 1959 debutà a l’Òpera de la capital francesa amb La Traviata i posteriorment hi representà amb gran èxit Un ballo in maschera , Roméo et Juliette i Boris Godunov Intervingué igualment en diversos papers a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat, com els de Micaela Carmen , Mireille o Juliette Ha estrenat obres de G Delerue, Daniel-Lesur, RR Bennett i K Penderecki, entre altres compositors, tot compaginant les actuacions operístiques amb les d’opereta El…

Començà a estudiar arquitectura a la universitat, però abandonà la carrera per dedicar-se a la música Es graduà com a professor de teoria de la música, harmonia i composició al Conservatori Nacional, on més tard impartí classes de teoria i solfeig Posteriorment ocupà la càtedra d’harmonia i composició al mateix conservatori i el 1944 fou nomenat director del centre Fou un compositor molt influent en la vida musical xilena, des de la seva càtedra universitària i també com a membre de l’Associació Nacional de Compositors Entre les seves obres cal destacar Escenas…

Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor…

Estudià al Conservatori de París amb R Martenot, Ch Lenepveu i G Caussade L’any 1899 guanyà el primer premi d’arpa d’aquest centre Fou arpista de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, de la Société des Concerts i de la de l’Òpera de París, així com professor d’arpa al conservatori de la capital francesa del 1912 al 1948 Les seves composicions giraren gairebé sempre entorn de l’arpa Compongué peces per a quartet de corda i arpa Images , 1939 i duets per a violoncel i arpa Sérénade , 1911 Promenade à l’automne , 1912, i amplià el corpus de peces per a arpa sola Thème…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística…

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al …

Format al Conservatori de Música de Tbilisi, realitzà estudis de postgrau en aquest mateix centre Exercí la crítica i ocupà càrrecs en diverses institucions, com ara el Sindicat de Compositors Georgians Professor de composició i orquestració al Conservatori de Música de Tbilisi a partir del 1938, la seva obra musical es divideix en dos grans períodes En el primer, que arriba fins els anys cinquanta, fa ús d’elements del folklore georgià i el seu llenguatge es caracteritza pel lirisme En la segona etapa, però, opta per una renovació estilística i experimenta amb el…

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent al…

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i,…