Resultats de la cerca

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, començà a destacar en l’àmbit estatal l’any 2009 En categoria sub-23 fou subcampiona d’Europa individual 2011 i campiona continental per equips 2012 en C1 També fou subcampiona d’Europa per equips en K1 2012 i, el 2013, aconseguí la medalla de plata per equips al Campionat del Món, la Copa del Món i el Campionat d’Europa Debutà en categoria sènior al Campionat del Món d’eslàlom de la Seu d’Urgell 2009 En C1 individual, aconseguí l'or 2016, la plata 2019 i el bronze 2013, 2015 al Campionat d’Europa, i fou tercera a la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell…

Competí amb l’Agrupació Ciclista El Prat fins el 1983, quan entrà com a preparador físic de la Federació Catalana de Ciclisme FCC al velòdrom de Barcelona El 1985 es llicencià per l’INEFC i un any després superà el curs estatal d’entrenadors de ciclisme i s’integrà com a preparador físic de les seleccions catalanes juvenil, amateur i femenina El 1987 fou nomenat director tècnic del velòdrom de Barcelona, on coordinà el Pla Català de Ciclisme a través dels diferents centres de tecnificació i els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1993 treballà com a preparador físic de…

Format al CP Cambrils, el CH Vila-seca i el Reus Deportiu, debutà a primera divisió estatal amb el Cambrils 2000-02 Fitxà pel CH Vila-seca 2002-05, amb el qual pujà a l’OK Lliga el CP Tenerife 2005-07 el Llista Blava de Lleida 2007-09 el Reus Deportiu 2009-10, amb el qual guanyà una Copa Continental i una Copa Intercontinental el CP Vilanova 2010-13 el Noia 2013-15, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2014, i el Vendrell 2016-17, club en el qual es retirà El 2009 debutà amb les seleccions espanyola i catalana Amb l’espanyola jugà la Copa de les Nacions de Montreux, on fou…

El 1974 feu les seves primeres exploracions amb l’Associació Excursionista de Reus El 1976 accedí al cos docent de l’Escola Catalana d’Espeleologia, on fou instructor des del 1979 i, al cap d’uns quants anys, director del departament El 1983 fou un dels fundadors i primer president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona SIET El 1987 participà en la seva expedició més important la incursió al BU-56, també anomenada Illaminako Ateak Navarra El 1996 s’incorporà a l’equip d’exploració de la Cova Urbana de Tarragona Rebé el premi collectiu Font i Seguer al millor treball…

Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…

Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…

Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…

Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades…