Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Aeci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (995-1010).
Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita
Guitard
Història
Vescomte de Barcelona (~966-~985).
Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona Hom el creu fill del seu antecessor Gombau El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard —que el succeí— i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda
Lluís Safont Badia
Futbol
Futbolista.
Interior esquerre, començà en el Centre d’Esports Manresa Després de la guerra fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1939-40, passà al Castelló 1940-43, amb el qual ascendí a primera divisió, i jugà amb el Granada 1943-46, el Còrdova 1946-47 i la Unió Esportiva Lleida 1947-48 La temporada següent finalitzà la carrera al Manresa 1948-49
Guadiaro
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (173 km).
Neix a la Serranía de Ronda, flueix vers el SW i desemboca a la Mediterrània, on forma un estuari Rep les aigües del Genal i de l’Hozgarganta i rega el Campo de Gibraltar L’any 1010 l’expedició catalana comandada per Ramon Borrell I, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, hi sofrí una derrota important els catalans, refets, saquejaren seguidament Còrdova
Agustín Núñez Delgadillo
Cristianisme
Carmelità.
Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà
Yosef ben Iṣḥaq ben Suṭanās ibn Abī Tur
Literatura
Judaisme
Poeta i talmudista jueu.
Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud
Alejo Fernández
Pintura
Pintor d’origen possiblement alemany.
Era a Còrdova l’any 1496, i es traslladà a Sevilla 1508, on realitzà la majoria de les seves obres Es destaquen el retaule de Maese Rodrigo universitat, el de Nicolás Durango 1509-13, catedral i la famosa Verge dels Navegants Archivo de Indias El seu estil, de composició i formes gòtiques, serveix de pont i inicia l’estil renaixentista a Andalusia, de fortes influències centreeuropees
Abū-l-Faraǧ ‘Alī al-Iṣfahānī
Literatura
Escriptor àrab emparentat amb els omeies.
Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova
‘Iṣām al-H̱awlānī
Història
Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12).
Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra
Ibrāhīm ibn Ǧa‘qūb al-Isrā’īlī al-Ṭurṭūšī
Història
Jueu traficant d’esclaus.
Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina