Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Rodolf II de Borgonya
Història
Rei de Borgonya (912-937) i d’Itàlia (924-926).
Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle
Valentinià II
Història
Emperador romà d’Occident (375-392).
Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
al-Ḥakam I de Còrdova
Història
Tercer emir de Còrdova (796-822).
Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813
Caudium
Ciutat
Antiga ciutat del Samni, que correspon a l’actual Montesarchio, entre Benevent i Càpua.
Prop seu, al congost conegut per Forques Caudines Furculae Caudinae , durant la segona guerra samnita 322 aC, els romans sofriren una greu derrota i s’hagueren de sotmetre a una pau humiliant les tropes romanes foren obligades a passar per sota un jou en retirar-se del Samni D’aquí ve l’expressió passar per les forques caudines , és a dir, ésser obligat a suportar unes condicions humiliants
Lotari II
Història
Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37).
Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat
Yūsuf I de Granada
Història
Rei de Granada, setè de la dinastia nassarita (1332-54).
Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
Félix María Calleja del Rey
Història
Militar
Militar castellà, comte de Calderón.
Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València
Quint Fabi Màxim Verrugós
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina