Resultats de la cerca

Fill natural de Berenguer Joan de Requesens i Joan i cosí germà d’Estefania de Requesens i Roís de Liori Gràcies als bons oficis d’aquesta i del seu marit, obtingué el bisbat d’Elna 1537-42 i el de Tortosa 1542-48 Féu imprimir el breviari de la diòcesi de Tortosa 1547 Fou president de la generalitat de Catalunya 1539-41 i durant el seu govern tingué alguns problemes amb el lloctinent general de Catalunya Francesc de Borja, a qui volia fer pagar uns drets que devia al General

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

El castell d’ Orsera fou infeudat l’any 1107 a Galceran de Pinós per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i restà en poder de la casa dels Pinós fins el 1371, que degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell juntament amb altres castells i llocs de la vall de Lavansa En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, la parròquia d’Osas formava part del deganat d’Urgellet L’actual església d’Ossera és annexa a la parroquial d’Adraén

La primera notícia coneguda del castell de Karkovite és de l’any 995 Posteriorment apareix esmentat el lloc de Castellnou de Carcolze, situat en un pla inferior, i diferenciat de l’anterior En aquesta població se situa l’església de Sant Gervasi, visitada l’any 1312, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 consta el capellà de Castellnou de Carcolze, dins del deganat d’Urgellet Parròquia independent fins al segle XX, ha estat integrada darrerament a la demarcació parroquial de Castellciutat

L’antic poble de Mont-rebei, actualment reduït a un mas, depengué de la baronia d’Eroles La seva església apareix relacionada l’any 1391, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on el capellà de Mont-Rebeyg hi consta amb dos sous Desconeixem quina era la titularitat original d’aquesta església, que no és corresponia a l’actual de la Mare de Déu del Roser Aquesta capella depèn ara de la parròquia de Girbeta, dins de la Baixa Ribagorça, diòcesi de Lleida

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l’ adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d’Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes…

L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria…