Resultats de la cerca

Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la…

Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…

Es formà al Club Judo Condal i fou cinturó negre setè dan L’any 2000 assolí la categoria d’àrbitre internacional, que ha exercit als Jocs Olímpics de Pequín 2008, de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, en vuit Campionats del Món, en divuit Campionats d’Europa i en el World Masters de Judo celebrat a Corea del Sud, entre d’altres Fou reconegut per la Federació Internacional de Judo com un dels deu millors àrbitres del món El 2016, després del Jocs Olímpics, finalitzà la seva carrera com a àrbitre actiu i fou nomenat membre de la Comissió Europea d’Arbitratge 2016-18 El 2018 fou…

S’inicià al Club Mayda, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club de 7 a 9 i també jugà al Club 21 i al Club Tennis Barcino Guanyà sis títols espanyols juvenils i vint-i-sis en categoria absoluta, vuit d’individuals 1974, 1978, 1979, 1981-85, set de mixtos, sis d Montserrat Sanahuja Yll FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA e dobles i cinc per equips –quatre amb el 7 a 9 1974, 1979, 1982, 1985 i un amb el Club 21 1978–, així com sis títols de Lliga, amb el 7 a 9 1974, 1975, 1977, 1979, 1983, 1984 També guanyà cinc Campionats de Catalunya i divuit de Barcelona –…

Membre del Club Natació Barcelona Tingué dues etapes ben diferenciades el període 1933-36, dedicat exclusivament a l’estil braça, i el 1940-48, dedicat preferentment a l’estil crol i a proves de llarga distància Fou divuit vegades campiona individual de Catalunya onze cops en 200 m braça 1933-36, 1939-43, 1947, 1948, un cop en 100 m i 400 m lliure 1948 i cinc cops de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1940, 1941, 1942, 1946, 1948, a més de les onze vegades que ho fou en proves de relleus En l’àmbit estatal assolí sis títols individuals i dotze en…

La família dels zífids reuneix una sèrie d’espècies de dimensions mitjanes que es caracteritzen pel seu morro ben desenvolupat, pels dos petits solcs de sota de la gola que convergeixen anteriorment, perquè l’aleta dorsal és situada més a prop de la cua del que és normal en la resta dels cetacis i per una aleta caudal sense fenedura que separi els lòbuls o, fins i tot, amb un petit àpex entre ells Els zífids només tenen dues dents funcionals, situades a la mandíbula Aquest grup és el menys conegut de tots els cetacis, tot i que es tracta d’animals que tenen sovint una distribució cosmpolita…

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà més de 100…

Situació Vista general de l’església que conserva murs d’època romànica, integrats en les obres fetes als segles XVIII i XIX F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç centra el petit veïnat de Constantins, situat sobre la carretera de Bescanó a Sant Martí de Llémena Mapa L38-13333 Situació 31TDG743481 JAA Història Aquesta església és esmentada l’any 1182 L’antiga església parroquial romànica, avui ja no existeix En depenia la parròquia de Bonmatí L’any 1359 el lloc tenia divuit focs, dos dels quals eren de l’església, i el 1698 era lloc reial ASA Església L’edifici actual és una…