La família dels zífids reuneix una sèrie d’espècies de dimensions mitjanes que es caracteritzen pel seu morro ben desenvolupat, pels dos petits solcs de sota de la gola que convergeixen anteriorment, perquè l’aleta dorsal és situada més a prop de la cua del que és normal en la resta dels cetacis i per una aleta caudal sense fenedura que separi els lòbuls o, fins i tot, amb un petit àpex entre ells. Els zífids només tenen dues dents funcionals, situades a la mandíbula.
Aquest grup és el menys conegut de tots els cetacis, tot i que es tracta d’animals que tenen sovint una distribució cosmpolita. El desconeixement és tan gran que d’alguna espècie ni se’n coneix l’aspecte extern, pel fet que les úniques restes que s’han pogut examinar són peces esquelètiques. Fins i tot de les espècies més estudiades, se’n desconeixen les particularitats biològiques més bàsiques. De les divuit espècies reconegudes actualment, dues han estat citades en aigües catalanes, una d’elles en nombroses ocasions, la balena amb bec de Cuvier, i l’altra, la de Blainville, només, una vegada.