Resultats de la cerca

Des de la infantesa mostrà unes aptituds inusuals per a la música, a la qual es dedicà empès per Marguerite Long A cinc anys fou deixeble de Lazare Lévy i a deu ingressà al Conservatori de París, on tingué com a mestres Yvonne Lefébure i Olivier Messiaen El 1972 participà en els Cursos de Darmstadt, on estudià amb Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis Fou un dels membres fundadors de l’Ensemble L’Itineraire 1973, amb el qual actuà al Festival Internacional de Música de Barcelona l’any 1984 El 1974 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de París Ha compaginat la carrera…

Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…

És considerat un dels intèrprets de piano més importants del segle XX Membre d’una família acomodada, la seva mare, pianista afeccionada, li impartí les primeres lliçons de música A dotze anys ingressà al Conservatori de Kíev amb la intenció de dedicar-se a la composició i entre els seus mestres hi hagué Felix Blumenfeld, deixeble d’Anton Rubinstein Fou A Skr’abin qui el feu inclinar-se cap al piano Oferí concerts primer a Rússia i després en altres països europeus La seva actuació a Berlín l’any 1924, quan tenia vint anys significà el principi de la seva consagració a escala internacional…

Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells  Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al…

Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses…

L’integraven els guitarristes  Bruce Kulic Brooklyn, Nova York, 12 de desembre de 1953, Ace Frehley Nova York, 27 d’abril de 1951 – Morristown, Nova Jersey, 16 d’octubre de 2025 i  Paul Stanley Inwood, Nova York, 20 de gener del 1952, el baix Gene Simmons Haifa, Israel, 25 d’agost del 1949 i el bateria Peter Criss Brooklyn, Nova York, 20 de desembre del 1945 Considerats uns extremistes del glam , la seva estètica s’inspirà des dels seus inicis en el còmic i les seves actuacions en directe destacaven els aspectes més visuals del rock El 1976, l’editorial Marvel Comics publicà The…

Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels…

Alumna de Johannes Ress, feu el seu debut a Hamburg el 1895 com a Mignon a l’òpera del mateix títol d’A Thomas Del 1896 al 1899 cantà a Frankfurt i el 1899 fou sollicitada per G Mahler per a tornar a representar el paper de Mignon a Viena Des de llavors s’establí a la capital austríaca Tot i interpretar papers lírics, com ara el de Tosca o el de Sigliende, la fama li arribà gràcies al seu repertori de soprano de coloratura Així, fou Zerbinetta d’ Ariadne auf Naxos de R Strauss el 1916 amb motiu de l’estrena de l’òpera Actuà per tot el món i es presentà a París, Londres i els Estats Units La…

Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival Internacional…