Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Chaïm Soutine
Pintura
Pintor lituà, naturalitzat francès.
El 1911 anà a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda Entre el 1922 i el 1925 pintà a Ceret Vallespir dues-centes natures mortes i paisatges amb una tècnica propera al fauvisme, però amb colors més sobris i no tan vitalistes De retorn a París, pintà la famosa sèrie dels Escolans 1927 La seva pintura, reflex del seu temperament turmentat, és al marge de les troballes fauves i cubistes, bé que té certes influències de l’expressionisme En la seva obra les formes són molt simples i es distorsionen exageradament per aconseguir un resultat angoixant, i fa que el color sigui el…
Francesc Sera
Literatura catalana
Autor dramàtic i escriptor religiós.
Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades, i d’una Comedia famosa del…
Guifré de Cerdanya
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (1016-79).
Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…
Elena Mauti Nunziata
Música
Soprano italiana.
Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu…
Toots Thielemans
Música
Nom amb què és conegut l’intèrpret d’harmònica i guitarrista belga Jean Baptiste Thielemans.
D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A…
Mikhail Josifovič Nosyrev
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
El 1941 inicià els estudis al Conservatori de Leningrad i l’any següent participà com a violinista de l’orquestra en la famosa interpretació de la Simfonia Leningrad , de D Šostakovič El 1943 fou arrestat amb la seva família, per una delació infundada, i condemnat a mort, sentència commutada per la de deu anys de confinament a Sibèria Un cop complerta la pena, treballà com a director d’orquestra, primer a Vorkuta i Syktyvkar i finalment a Voronež Bon violinista i expert coneixedor de l’orquestració, que havia après d’un exemplar del tractat de N Rimskij-Korsakov al gulag, en la…
Marguerite Marie Charlotte Long
Música
Pianista i pedagoga francesa, figura cabdal de la pedagogia musical francesa del segle XX.
Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M…
estoa
Arquitectura
A l’antiga Grècia, nom donat a diversos tipus de construccions a peu pla amb el sostre sostingut per columnes, especialment els pòrtics dels temples i els porxos de l’àgora.
N'hi ha exemples arcaics trobats a Delos i a l’Herèon de Samos Les estoes dels temples entorn del témenos servien de lloc de descans i de trobament dels pelegrins en els temples d’Asclepi servien també de dormitori per als fidels que hi esperaven llur guarició durant el son Les estoes que circumdaven l’àgora servien per a passejar-s’hi i per a tractar-hi els diversos negocis A l’àgora d’Atenes eren famoses l’estoa Basíleios ~400 aC, on hi havia installades les oficines de l’arcont, l’estoa Poikílē ~460 aC, amb pintures de Polignot, famosa per les reunions que hi tenien els…
David Herbert Lawrence
David Herbert Lawrence
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill d’un miner i una mestra d’escola, es dedicà a l’ensenyament Publicà els seus primers poemes el 1909, i es féu conèixer amb novelles, com Sons and Lovers 1913 Amb The Rainbow 1915 començaren els seus problemes amb la censura, i el 1919 abandonà Anglaterra i començà la seva peregrinació pel món a la recerca de civilitzacions “no contaminades pel divorci farisaic entre la carn i l’esperit” d’Itàlia passà a Austràlia — Kangaroo 1923— i d’allà a Nou Mèxic — The Plumed Serpent 1926— Tornà a Itàlia, on escriví la seva novella més famosa, Lady Chatterley's Lover 1928, prohibida per…
Pere Joan Matoses
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica.
El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina