Resultats de la cerca

Un cop vídua, visqué amb Agripa II, germà del seu marit Davant d’ells, Pau de Tars pledejà la seva causa a Cesarea l’any 59 Tit s’emportà Berenice a Roma, però no s’hi casà

Aquest aconseguí de seduir-la i provocà la mort del marit Més tard l’esposà, i d’aquesta unió nasqué Salomó

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià

Filla d’Oceà i esposa de Posidó

Es traslladà a Grècia amb Benedetto Zaccaria mort vers el 1307, almirall del rei Sanç IV de Castella, que s’apoderà de Quios, centre de la producció del màstic, i juntament amb el seu germà, Manuele Zaccaria , obtingué Focea de Miquel Paleòleg, amb les seves importants mines d’alum Per enllaç adquiriren béns a Morea, que passaren als descendents Bartolomeo Zaccaria mort abans del 1335, que es casà amb Guglielma Pallavicini, hereva de Bodonitza Centurione Zaccaria , senyor de Veligosti, Damala i Khalandrítsa Martino Zaccaria mort el 1345, senyor de Tenedos, Lesbos i Quios, que el 1327 es casà…

Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de…

Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i…

Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre…

S'oposà al matrimoni de la seva filla amb Enees