Resultats de la cerca

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…

Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…

Doctorat en dret 1945, fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión 1950, sotssecretari del ministeri d’informació i turisme 1957-62 i del de comerç 1962-65 El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la Universitat de Madrid Nomenat ministre d’educació 1968-73, realitzà una contravertida reforma de l’ensenyament, que no resolgué els problemes d’aquest sector Fou també president del CSIC 1971-73 Publicà Observaciones sobre el sistema fiscal español 1951, Intervención económica en la industria 1965, etc El seu germà, Vicent Villar i Palasí…

Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…

De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la séquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat obra del florentí Geri di Lapo, altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres…

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de…

Malgrat la lenta recuperació del sector turístic, l'economia nacional va romandre força estancada, amb un magre creixement del PIB entorn de l'1,5%, i el Govern va continuar amb les polítiques d'ajustament per tal de reduir el dèficit fiscal i el deute públic També hi van haver més acomiadaments de treballadors del sector públic, i com a resultat d'això les protestes socials van seguir, fins que el Govern va anunciar que els aturaria El Govern va renunciar al finançament de l'FMI per les condicionalitats implícites en els seus ajuts En l'àmbit exterior, va destacar la signatura d…