Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona  i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana  i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel Tayadella…

Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls…

Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’“Eco del Centro de Lectura de Reus” 1859-60 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Té dues poesies a Los ↑ trobadors nous 1858 Guanyà diversos accèssits 1859, 1860 i 1863 i la viola d’or 1860 als Jocs Florals de Barcelona i publicà poemes a “Lo Gai Saber”, al Calendari Català i a la premsa de Reus Fou socifundador i membre…

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de las Casas a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua Amb el pseudònim Genís Domingo i Reventós…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

Fill de Claudi Mas i Jornet  i germà de l’enòleg Claudi Mas i Perera  Dirigí la Gaseta de Vilafranca i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista Hèlix Militant d’Acció Catalana A la Generalitat de Catalunya fou, successivament, comissari general de banca, borsa i estalvi 1936, director general de finances 1936, director de crèdit i tresoreria 1937 i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola 1937 Publicà Els valors borsaris 1932, Vilafranca del Penedès 1932, important monografia local, i Perspectiva històrica del Penedès 1935 Publicà articles a les revistes Occident , Vida Nova i Tele…

Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari  La Llar  1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna   Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…