Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Olen’ok
Riu
Riu de Iacútia, Rússia (2 292 km de longitud i 220 000 km2 de conca).
Neix al kraj de Krasnojarsk i desemboca al golf d’Olen'ok, a la mar de Laptev, formant un delta de 475 km 2 Té un cabal mitjà a la desembocadura de 1 210 m 3 /s Els afluents principals són el Siligir, l’Ukukit, el Birekte i el Bejenčime És ric en pesca
les Arenes

Les Arenes
JoMV (CC BY 4.0)
Santuari
Santuari situat dins l’antic terme de Sant Feliu del Racó, del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt.
És esmentat ja al segle X la construcció de l’església és romànica La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs
Coco
Riu
Riu d’Amèrica Central, anomenat també Segovia
(750 km).
Neix a l’extrem meridional d’Hondures, penetra a Nicaragua i després fa frontera entre ambdós països, seguint la direcció nord-est Des de Bocay, el seu curs és accidentat per nombrosos salts i cascades fins a arribar a la plana costanera, on és navegable Desemboca a la mar de les Antilles, formant un delta
Chattahoochee
Riu
Riu de la regió oriental dels EUA, de règim pluvial (804 km).
Neix a les Blue Ridge Geòrgia, i forma el llac Sidney Lanier Al llac West Point forma frontera entre els estats de Geòrgia i Alabama A Chattahoochee Florida rep el riu Flint, i aleshores pren el nom d’Apalachicola Desemboca al golf de Mèxic formant un ampli delta És navegable a partir de Columbus Geòrgia
neóteroi
Literatura
Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.
Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica
pantògraf
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa, o bé, en general, un dibuix qualsevol.
És constituït, essencialment, per quatre regles articulats formant ballesta Un dels regles té un punt que roman fix durant el treball, un altre regle és proveït d’un estilet amb el qual hom ressegueix el dibuix original que vol copiar, i un altre regle té un llapis que va dibuixant la còpia de l’original
tremolita
tremolita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de calci, magnesi i ferro, Ca 2
(Mg,Fe) 5
Si 8
O 2 2
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, normalment formant agregats de llargs cristalls prismàtics o fibrosos La seva densitat és de 2,98-3,35, la qual augmenta segons el contingut de ferro Quan aquest és molt elevat és anomenada nefrita Té un color blanc És un mineral freqüent en les calcàries dolomítiques metamorfosades
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina