Resultats de la cerca

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El…

Vida Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929 En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta La Princesse aux clowns 1924, André Hugon Collaborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco 1930, Au Pays des basques , entre d’altres A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de la sucursal…

Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a…

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Estudià arquitectura i mecànica El 1907 es dedicà a la pintura Fou fortament impressionat per l’Armory Show 1913 Conegué MDuchamp i FPicabia, i tots tres inauguraren el moviment dadà a Nova York el 1917 Traslladat a París, conegué TTzara i s’inclinà cap al surrealisme El 1926 la galeria surrealista d’ABreton li féu una exposició antològica Inicià aleshores, per viure, la seva activitat fotogràfica fent retrats, en un principi, dels màxims representants de l’avantguarda del moment Més tard inventà una nova tècnica el rayograma o fotografies sense màquina Per aconseguir això posà diferents…

El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama explica la…

Vida De jove treballà a la impremta del seu cunyat, Salvador Torres i Garriga, on s’editaren publicacions com "Popular Films" També feu d’ajudant de foto fixa a Bohemios 1936, Francisco Elías Treballà com a fotògraf de foto fixa 1941-46 fins que esdevingué ajudant de càmera i operador del seu cunyat, director de fotografia a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, i també d’Alfredo Fraile S’estrenà com a primer operador amb la illuminació d’ El ceniciento 1955, Joan Lladó, el primer d’una trentena de films lligats a produccions d’…

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991, una evocació…