Resultats de la cerca

L’any 1941 començà a practicar la pesca submarina i fou un dels fundadors amb Jordi Monjo Rufí de l’Associació de Pesca Submarina 1946, entitat de la qual fou vicepresident També participà en la fundació del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines 1954 Fou el primer esportista vinculat a les activitats subaquàtiques en rebre una medalla d’or al mèrit esportiu També rebé una medalla provincial al mèrit esportiu 1958

Obrí les portes el 1993 prenent el nom dels fundadors, els germans Javier, que feu de professor, i Luis Argudo, que n’assumí la direcció Situada al barri de la Prosperitat, entre les seves activitats destacaren les classes de tècnica i competició de taekwondo i les de defensa personal Formà a taekwondistes com Elena Gómez, Emilio de Toro, Gemma Sardina, Alejandro Juárez, Lorena Morales, Albert Bernal, Sergio Zares o Anna Anguita

Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence ‘…

Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma  i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va…

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Maquinista, emprà el pseudònim de Sarro Magallán Representà per primera vegada els obrers de l’Estat espanyol en les reunions de la Primera Internacional congrés de Brusselles, setembre del 1868 Posteriorment fou un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona octubre del 1868, i assistí al Congrés Obrer del juny del 1870 Alineat amb els anarcocollectivistes, intervingué també en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França