Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
cultura de Nok
Etnologia
Cultura de l’Àfrica occidental que es desenvolupà del segle X aC al III dC, a la regió central de l’actual república de Nigèria.
Aquesta cultura pren el nom d’un petit poblat miner situat prop de Jos, capital de l’estat de Plateau Les primeres troballes es produïren en unes mines d’estany són petits caps humans, fets de terra cuita, de tipus realista i d’una gran finor, que per llurs trets recorden les creacions artístiques de les cultures nigerianes, molt posteriors en el temps —segles XIII-XIX—, d’Ife i Benín i àdhuc les talles de fusta dels actuals iorubes Així, doncs, sembla com si la gent de la cultura de Nok haguessin estat els creadors d’una tradició artística africana que ha arribat fins avui
Agustí Saperes
Història
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol.
Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a…
Viktor Petrovič Astaf’jev
Literatura
Escriptor rus.
De família pagesa, treballà com a manyà El seu primer llibre data del 1953 Do buduščej vesny ‘Fins a la pròxima primavera’ Del 1959 al 1961 seguí cursos de literatura a la Universitat de Moscou Excellí en el conte, on reflecteix la vida de la gent senzilla i on sovint inclou records de la infantesa i de la guerra Starodub, 1960 Kraza, ‘El furt’, 1966 Altres obres més autobiogràfiques són Kon s rosovoj grivoj ‘El cavall de l’orina rosada’, 1961 i Poslednij poklon ‘L’última reverència’, 1968-75, i altres contes Pastukh i pastuska ‘El pastor i la pastora’, 1971 i Povesti o mojom…
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
ballable
Dansa i ball
Cançó o peça instrumental construïda rítmicament de tal manera que sigui especialment apta a ésser ballada per gent no sempre professional.
lliurea
Indumentària
Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici, especialment des del s XII.
A partir del s XV aquest nom serví per a designar el vestit propi, pel seu color, galons, botons, etc, dels criats d’una casa noble
partida
Militar
Guerrilla, escamot, conjunt poc nombrós de gent armada, organitzada militarment, malgrat que no sigui considerada part integrant de la tropa regular.
festa
Cerimònia, espectacle, ball, etc, que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc.
arrenglador | arrengladora
En les processons, persona encarregada de fer anar la gent amb ordre, tenint compte que les rengleres no es trenquin, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina